Ets tu
Tan sols tu. Ja no quedaven ni els xiuxiuejos que hores abans havia utilitzat com a excusa per acostar-me als teus llavis i poder entendre allò que em deies. No n’he escoltat ni mitja paraula però t’he sentit.
T’ho asseguro.
L’expressió ens delata: els suspirs, la mirada,… Som vulnerables, no hi pots fer res.
M’encanta guiar-me per la inèrcia de l’instint, saber que juguem sota el mateix dau però pensar que somies en guanyar-me, en tenir-me.
La multitud ens camuflava mentre ens descobríem per segons. Una paraula, un gest: un indici. La bellesa és l’essència, l’equilibri en el gust; presència en tu magnífica, sentiment profund per excelència.
T’ho asseguro.
L’expressió ens delata: els suspirs, la mirada,… Som vulnerables, no hi pots fer res.
No hi puc res.
M’encanta guiar-me per la inèrcia de l’instint, saber que juguem sota el mateix dau però pensar que somies en guanyar-me, en tenir-me.
Em sento viu.
La multitud ens camuflava mentre ens descobríem per segons. Una paraula, un gest: un indici. La bellesa és l’essència, l’equilibri en el gust; presència en tu magnífica, sentiment profund per excelència.
És el teu nom: ets tu.
1 comentari:
teta tio
et trucaré aviat!
PD: m'encanta el text.
Publica un comentari a l'entrada