dijous, 19 de febrer de 2009

Sin ánimo de convencimiento · cap.2


Ets tu


Tan sols tu. Ja no quedaven ni els xiuxiuejos que hores abans havia utilitzat com a excusa per acostar-me als teus llavis i poder entendre allò que em deies. No n’he escoltat ni mitja paraula però t’he sentit.

T’ho asseguro.


L’expressió ens delata: els suspirs, la mirada,… Som vulnerables, no hi pots fer res.

No hi puc res.


M’encanta guiar-me per la inèrcia de l’instint, saber que juguem sota el mateix dau però pensar que somies en guanyar-me, en tenir-me.

Em sento viu.


La multitud ens camuflava mentre ens descobríem per segons. Una paraula, un gest: un indici. La bellesa és l’essència, l’equilibri en el gust; presència en tu magnífica, sentiment profund per excelència.

És el teu nom: ets tu.

1 comentari:

Serch ha dit...

teta tio

et trucaré aviat!

PD: m'encanta el text.