Borrós, translúcid. Les lleganyes li havien enganxat les pestanyes amb la intensitat de la cola dels sobres de Correus. Coneixia cada racó d’aquella habitació i per això no patia al moure’s. Es va prendre el seu temps en refrescar-se la cara i tancar l’aixeta abans de veure’s al mirall, llavors es va quedar pàlid. Eren tres i semblaven solsament subtils bonyets situats sobre el melic. Abans d’acostar-s’hi la mà va mirar-s’ho d’aprop al reflex que li tornava la seva imatge. El volum creixia per moments però ja se’n podía deduïr la forma exacte: semblaven tres tecles, un parell de juntes i l’altra a uns quants centímetres per sobre. S’ho va tornar a mirar de lluny, incrèdul. Alguna cosa es dibuixava sobre les pretuberancies, semblaven inicials, estava en shock, però va decidir-se a premer-les per fer-les desaparèixer. Va caure a terra, inconscient. Però el seu cos va tenir temps d’acabar de tatuar-hi les lletres que faltaven abans no tornés a despertar-se...
· Ctrl. · Alt · Supr ·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada